Al- Karak
A l’Oest de Jordània, a 900 m sobre el nivell del mar, sobre un esperó rocallós situat al límit sud de l’actual vila de Karak, s’alça majestuós seu castell.
Karak havia una antiga ciutat emmurallada construïda sobre un turó amb precipicis retallats en tres costats des d’on s’albira tot el Wadi Karak que s’estén fins al mar Mort, situada en una antiga ruta caravanera que unia Egipte i Síria en temps dels reis bíblics i que també va ser utilitzeu per grecs i romans. La ciutat apareix diverses vegades esmentada en l’Antic Testament amb el nom d’Kir, Kir Moab i Kir Jeres i al mapa-mosaic bizantí de Madaba, com un baluard defensiu natural.
Gràcies a l’arribada dels Creuats, la ciutat va aconseguir un nou impuls, i va ser durant primera meitat del segle XII quan Balduí I, rei de Jerusalem, ordeni la construcció d’un impressionant castell en aquest punt estratègic per tal de dominar una extensa regió, arribant a ser capital de Transjordania, una de les divisions administratives dels Creuats.
Al 1142 els Creuats van començar a construir la seva fortalesa sobre un esperó rocós situat a la part alta d’un turó, i van augmentar els avantatges naturals del lloc cavant una fossa que s’estenia cap al nord i el sud, i reforçant els vessants amb un glacis pavimentat. Va ser concebut com un castell interior, ferm i sòlid, dotant-lo de galeries subterrànies, passadissos secrets i estades gairebé sota terra.
Al llarg de la segona meitat del segle XII el castell va patir en diverses ocasions el setge del victoriós Saladí. La guarnició creuada de Karak va resistir el setge durant diversos mesos, van vendre les seves dones i fills a canvi de menjar i van haver de menjar-se els seus cavalls i els gossos, però la rendició era inevitable. Karak va capitular el novembre de l’any 1188, després d’un setge de vuit mesos, passant a mans dels ayubíes.
A la fi del segle XIII el sultà mameluc Baybars va reforçar la fortalesa, va aprofundir la fossa i va afegir el pati inferior, encara que tres de les torres es venir baix en un terratrèmol esdevingut en 1293. Durant el domini dels mamelucos va imperar l’anarquia en els terres del voltant del Caiac, en ser aquesta una província remota i el castell es utilitzar principalment com a últim reducte per sultans i oficials destituïts.
Jol poder dels turcs otomans la fortalesa va quedar en mans dels xeics locals.
Karak havia una antiga ciutat emmurallada construïda sobre un turó amb precipicis retallats en tres costats des d’on s’albira tot el Wadi Karak que s’estén fins al mar Mort, situada en una antiga ruta caravanera que unia Egipte i Síria en temps dels reis bíblics i que també va ser utilitzeu per grecs i romans. La ciutat apareix diverses vegades esmentada en l’Antic Testament amb el nom d’Kir, Kir Moab i Kir Jeres i al mapa-mosaic bizantí de Madaba, com un baluard defensiu natural.
Gràcies a l’arribada dels Creuats, la ciutat va aconseguir un nou impuls, i va ser durant primera meitat del segle XII quan Balduí I, rei de Jerusalem, ordeni la construcció d’un impressionant castell en aquest punt estratègic per tal de dominar una extensa regió, arribant a ser capital de Transjordania, una de les divisions administratives dels Creuats.
Al 1142 els Creuats van començar a construir la seva fortalesa sobre un esperó rocós situat a la part alta d’un turó, i van augmentar els avantatges naturals del lloc cavant una fossa que s’estenia cap al nord i el sud, i reforçant els vessants amb un glacis pavimentat. Va ser concebut com un castell interior, ferm i sòlid, dotant-lo de galeries subterrànies, passadissos secrets i estades gairebé sota terra.
Al llarg de la segona meitat del segle XII el castell va patir en diverses ocasions el setge del victoriós Saladí. La guarnició creuada de Karak va resistir el setge durant diversos mesos, van vendre les seves dones i fills a canvi de menjar i van haver de menjar-se els seus cavalls i els gossos, però la rendició era inevitable. Karak va capitular el novembre de l’any 1188, després d’un setge de vuit mesos, passant a mans dels ayubíes.
A la fi del segle XIII el sultà mameluc Baybars va reforçar la fortalesa, va aprofundir la fossa i va afegir el pati inferior, encara que tres de les torres es venir baix en un terratrèmol esdevingut en 1293. Durant el domini dels mamelucos va imperar l’anarquia en els terres del voltant del Caiac, en ser aquesta una província remota i el castell es utilitzar principalment com a últim reducte per sultans i oficials destituïts.
Jol poder dels turcs otomans la fortalesa va quedar en mans dels xeics locals.
Qala’at Rabadh
Al NO de Jordània, al cim d’un turó anomenada «Jebel Auf» (a uns 1.250 m d’altitud), en una ubicació perfecta sobre la vall del Jordà hi va haver un antic monestir cristià habitat per un monjo anomenat Aljoun.
En època de les Croades el monestir es trobava en runes i la seva ubicació el va convertir en un lloc estratègic en la cadena defensiva contra els Creuat per dominar el tram nord de la vall del Jordà
Al 1184-1185, el general àrab, Azz ad-Din Usama Ibn Murqidh , nebot d’Salah ad-Din (Saladí) va aprofitar l’oportunitat per construir una fortalesa sobre les ruïnes. Els motius van ser diversos: limitar l’expansió dels regnes creuats, contrarestant al fort creuat de Belvoir (a l’altra banda del Jordà) i l’amenaçadora fortalesa franca de Karak;protegir les mines de ferro dels turons properes, dominar la zona nord de la vall del Jordà: Wadi Kufranjah, Wadi Rajeb i Wadi a Yabis (Al Rayan) protegint el comerç i les rutes entre el sud de Jordània i Síria; i mostrar fermesa davant els clans díscols de la tribu local Beni Auf.
Gràcies al seu emplaçament, el castell al-Rabadh va formar part de la cadena de talaies i postes de coloms missatgers que permetien que els missatges es poguessin transmetre de Bagdag al Caire en un sol jorn.
Aquest castell ayubí constitueix una bona exemple de l’arquitectura militar islàmica, ia jutjar per les fonts, va resistir amb èxit l’atac dels croats.
Al llarg del segle XIII el castell va ser ampliat en diverses ocasions. Primer a la mort de Azz ad-Din Usama, quan en 1214-1214 passar a mans de Aibak Ibn Abdllah, majordom d’Al Muazzam Isa i anys després quan va ser concedit a Salah El Din Iussef Ibn Ayub, Rei d’Alep i Damasc.
En l’an 1260 el castel
Als segles XVII i XVIII les tropes otomanes van establir en l’una guarnició. Va caure en desús i va ser utilitzat pels habitants de la zona; així quan va arribar l’explorador Burckhardt en 1812 el va trobar ocupat només per 40 membres de una sola família.
La gran intensitat dels terratrèmols esdevinguts en 1837 i 1927 s’ha causat grans danys a la construcció, per en els últims anys els importants treballs de consolidació i conservació duts a terme s’han tornat gran la seva esplendor.
En època de les Croades el monestir es trobava en runes i la seva ubicació el va convertir en un lloc estratègic en la cadena defensiva contra els Creuat per dominar el tram nord de la vall del Jordà
Al 1184-1185, el general àrab, Azz ad-Din Usama Ibn Murqidh , nebot d’Salah ad-Din (Saladí) va aprofitar l’oportunitat per construir una fortalesa sobre les ruïnes. Els motius van ser diversos: limitar l’expansió dels regnes creuats, contrarestant al fort creuat de Belvoir (a l’altra banda del Jordà) i l’amenaçadora fortalesa franca de Karak;protegir les mines de ferro dels turons properes, dominar la zona nord de la vall del Jordà: Wadi Kufranjah, Wadi Rajeb i Wadi a Yabis (Al Rayan) protegint el comerç i les rutes entre el sud de Jordània i Síria; i mostrar fermesa davant els clans díscols de la tribu local Beni Auf.
Gràcies al seu emplaçament, el castell al-Rabadh va formar part de la cadena de talaies i postes de coloms missatgers que permetien que els missatges es poguessin transmetre de Bagdag al Caire en un sol jorn.
Aquest castell ayubí constitueix una bona exemple de l’arquitectura militar islàmica, ia jutjar per les fonts, va resistir amb èxit l’atac dels croats.
Al llarg del segle XIII el castell va ser ampliat en diverses ocasions. Primer a la mort de Azz ad-Din Usama, quan en 1214-1214 passar a mans de Aibak Ibn Abdllah, majordom d’Al Muazzam Isa i anys després quan va ser concedit a Salah El Din Iussef Ibn Ayub, Rei d’Alep i Damasc.
En l’an 1260 el castel
l va ser saquejat pels mongoles, que destruint part del mateix.
Després de la victòria dels mamelucs sobre els mongols a Ain Jalut, el sultà Al Khaher Baybars va reconstruir el castell i net el fossat, passant a ser usat com a magatzem per guardar collites i les provisions.Als segles XVII i XVIII les tropes otomanes van establir en l’una guarnició. Va caure en desús i va ser utilitzat pels habitants de la zona; així quan va arribar l’explorador Burckhardt en 1812 el va trobar ocupat només per 40 membres de una sola família.
La gran intensitat dels terratrèmols esdevinguts en 1837 i 1927 s’ha causat grans danys a la construcció, per en els últims anys els importants treballs de consolidació i conservació duts a terme s’han tornat gran la seva esplendor.
Qala’at SHOBAK
En l’Oest de Jordània, pròxim a Petra, al «Camí Reial», l’antiga ruta caravanera que unia Egipte i Síria des de temps bíblics, utilitzada també per grecs i romans, va passar posteriorment a ser eix del regne creuat en Transjordania.Ells van veure en aquest lloc, el lloc perfecte per a la ubicació d’una de les seves fortaleses.
L’any 1115 el rei de Jerusalem, Balduí I, va ordenar la construcció d’aquest bastió defensiu. Va ser concebut com un castell interior, ferm i sòlid sobre un petit turó a la vora de l’altiplà que amagava en el seu si una deu. Li donar el nom de «Mons Reals» (Montreal), convertint-se en el primer castell construït pels Creuats en Transjordania, d’aspecte imponent des de la distància.
Al llarg del segle XII va constituir un sòlid baluard dels croats en aquestes terres i ser objecte de nombrosos atacs de Salah ad-Din (Saladí), fins que finalment va sucumbir en l’any 1189, passant a mans ayubíes.
Els mamelucos a finals del segle XIII i al llarg de la XIV van restaurar el castell. Les muralles i les torres són d’estil mameluc, i totes les torres que segueixen en peu posseeixen inscripcions cal·ligràfiques de gran bellesa fruit de les obres de reconstrucció efectuades en la dècada de 1290.
Segles més tard va passar a les mans dels turcs otomans, que novament intervenir en la seva restauració.
La Història i els nombrosos terratrèmols van danyar seriosament aquest castell, però fins a la dècada de 1950 el castell va estar habitat i va ser l’escola de la ciutat antiga.
En l’actualitat s’estan duent a terme treballs de restauració.
L’any 1115 el rei de Jerusalem, Balduí I, va ordenar la construcció d’aquest bastió defensiu. Va ser concebut com un castell interior, ferm i sòlid sobre un petit turó a la vora de l’altiplà que amagava en el seu si una deu. Li donar el nom de «Mons Reals» (Montreal), convertint-se en el primer castell construït pels Creuats en Transjordania, d’aspecte imponent des de la distància.
Al llarg del segle XII va constituir un sòlid baluard dels croats en aquestes terres i ser objecte de nombrosos atacs de Salah ad-Din (Saladí), fins que finalment va sucumbir en l’any 1189, passant a mans ayubíes.
Els mamelucos a finals del segle XIII i al llarg de la XIV van restaurar el castell. Les muralles i les torres són d’estil mameluc, i totes les torres que segueixen en peu posseeixen inscripcions cal·ligràfiques de gran bellesa fruit de les obres de reconstrucció efectuades en la dècada de 1290.
Segles més tard va passar a les mans dels turcs otomans, que novament intervenir en la seva restauració.
La Història i els nombrosos terratrèmols van danyar seriosament aquest castell, però fins a la dècada de 1950 el castell va estar habitat i va ser l’escola de la ciutat antiga.
En l’actualitat s’estan duent a terme treballs de restauració.
Te recomendamos:
Cómo Elegir El Mejor Cableado Estructurado Para Redes Informáticasmayo 6, 2023
El Mundo Today - Las mejores noticias inventadasnoviembre 7, 2012
Audio Guru: programa diferentes perfiles de audio en tu Androidjulio 6, 2014
Silla de paseo Silla Futura Nursenoviembre 2, 2023
El Castel de Bellvernoviembre 9, 2023
Spotify lanza su versión webdiciembre 6, 2012
PISOS D'IMITACIÓ FUSTAseptiembre 12, 2017
Unimat Mèxic expandeix les seves fronteres amb nova sucursal a Miamimarzo 18, 2015
¿Qué ocurre en un día en Internet?junio 22, 2010
Una mudança feliçseptiembre 10, 2023
